Arribada a l'illa O nord. Col.legi Sant Andreu (Badalona)

Vet aquí una vegada que vam anar d’excursió amb el “cole”. Una excursió al bosc ja que el tema que estàvem estudiant a l’assignatura de Coneixement del Medi eren les plantes.

Al bosc n’hi havien moltes flors boniques i herbes de diferents tons de verd... però ens vam descuidar i ens vam perdre enmig d’aquell bosc molt bonic.

Caminant… caminant van veure una planta impressionant amb molts colors. Era una planta que cridava molt l’atenció enmig d’aquell bosc.

De sobte la planta van començar a brillar al mateix temps que sortia una veu de dins que ens deia:

Nois i noies si voleu sortir d’aquest bosc… toqueu-me !!!.

No ens vam poder resistir i la vam tocar però ens vam empenedir molt ja que va aparèixer un tub molt i molt llarg que ens va transportar fins a un altre bosc espès, humit, fosc...

D’aquest maleït bosc va aparèixer un llop. Només tenia ull, sense gaire pèls amb tres cames i tres braços ; vestit amb una samarreta verda i uns pantalons texans, sense dits ni a les mans ni als peus...ens va espantar molt a tots!

–És terrorífic aquest bosc!- va dir un nen.

Segons explicava el llop era l’animal més bo, agradable, simpàtic i rialler de tot el bosc. Però la resta d’animalets del bosc que estaven amagats ens deien:

-No li feu cas és molt dolent!

Però nosaltres vam acompanyar al llop fins a la seva cova. No vam trigar massa en adonar-nos que el llop ens volia ficar a una olla i menjar-nos un a un.

Una noia molt espavilada va veure una màquina molt gran que posava: MÀQUINA DEL TEMPS. Ràpidament ens vam agafar de les mans per fer una cadena i la noia espavilada va tocar un botó que deia “Illes Bongoh”… va prémer el botó i tots els nois i noies vam ser teletransportats per la màquina a les Illes Bongoh. 

 

Arribada a l'Illa B -Escolàpies Igualada-

Un divendres a la tarda, tots els nens de cinquè estàvem pensant on podíem anar de vacances. Érem un grup de nens molt valents i intel·ligents. Havíem fet un grup, on hi érem tots, i li havíem posat un nom que era, la penya dels dracs.

El cap del grup era un de nosaltres però sempre ho decidíem to junts. El que conduïa tots els transports era un altre nen i també hi havia un copilot i un ajudant del cap.

Com que no ens posàvem d'acord vam decidir anar navegant pel mar sense saber massa bé el destí.

Vam agafar un submarí fet de xocolata. El pilot i el copilot van engegar el submarí i vam començar el viatge. A mig camí, vam sentir alguna cosa estranya que topava amb el submarí. Era una piranya gegant i un de nosaltres va sortir del submarí i li va clavar una espasa molt afilada fins que va matar el monstre.

Quan tots els perills havien passat, vam poder arribar a una illa sense tenir cap més problema.

Arribada a l'illa

Arribada a l’Illa

Era un dia que estàvem al pati jugant alguns a futbol i altres a la tirolina. Aquell mati feia molt bon temps, amb un gran sol. Però poc a poc s’anava tapant el cel amb uns grans núvols que semblaven de tempesta, i va començar a ploure.

Quan va tocar la sirena vam pujar tots a la classe, i quan miràvem per la finestra cada cop feia més i més vent. Però ... es va obrir la finestra i un gran TORNADO se’ns va emportar a tots, però només als alumnes de 5è.

Quan érem dins del tornado va ser súper divertit, però ja ens anàvem cansant fins que tots ens vam adormir, i al cap d’uns minuts ens vam començar a despertar tots, però no sabíem on érem només veiem un paisatge molt bonic.

L'arribada a "O" sud esquerra. Vedruna Sallent

Un bon dematí….va començar aquest rodolí.
Una mosca va entrar i molt ens va espantar.
Era gegant !!! i va venir volant!!!
Tenia trompa !!! I no era elefant !!!
Era lletja i pudent i espantava a la gent.
Per la finestra va entrar i a tots ens va xucla.r
Se’ns va empassar d’un mos, i a dins tot era fosc.
La mosca quan volava molt ens sotragava.
Es movia com una artista, era tota una trapezista.
Volava, s’enlairava…i pels núvols ens passejava.
Aiii quin mareig, per culpa de tant sacseig.
Ja apunt d’arribar amb un àliga va xocar.
I quan Bongoh sobrevolava…a tots ens vomitava.
Que llaaaarg aquest viatge…però que curt l’aterratge.
La nostra illa és rodona…semblant a una patatona!!!!
Però només ens podem menjar la meitat, la banda esquerra és la que ens ha tocat.
I…tururit, tururat…el rodoli del Bongoh s’ha acabat.